Tenia por d'escoltar la veu enfilada.
Tenia sort d'oblidar els noms.
Tenia fred d'un silenci.
Tenia fam.
Tenia manies.
En el fons, quelcom havia de tenir.

Tenir feina d'embarc.




.................


Perdre la dignitat per salvar la vida.


......................................



Arribar a comprendre que els semàfors sempre aniran contra teu.



..................................




L'esperança de l'alba té la mateixa arrel que la trampera matinera.


...........................



Dur la contradictòria sense un bri de contradiccions.



..................................




Ernst Jünger cercava caragolins a les mates sense ulls.

Tanmateix no esperam els déus
Ni els capricis dels bàrbars
Asseguts a la platja d'un capvespre
Els velomars dormen a l'arena
La nostra més domèstica aventura
L'endemà ningú no farà la crònica
Perquè la poètica arrela en les petiteses
I vindran més dies de ponentades
On el silenci serà gairebé audible
I jo pescaré amb surets d'antany
Aquell peix esquiu que s'amaga
Darrere els anys i altres enfonys.

-- Com està na Maria?
-- Se'n va en candela...


&&&


Anar-se'n en candela. Quina expressió més siciliana. Jo li he sentida en aquella illa, durant una estada a Siracusa. La candela de les pregàries... L'esperança que només pot esser comprada al kiosc de la sort.

La nit era vespre
quan la fosca
va arribar
a la vertical
del campanar.

Potser tenia creu
i també penell,
només les campanes
guaitaven a la plaça
on la cançó
prenia rost...

La nit era vespre

quan la fosca

va arribar

a la vertical

del campanar.

(Estiu 2007)

-- O fas vacances?
-- Què et sap greu...

(Estivada i nihilisme) Res. Poca cosa: quatre tomatigueres aventureres.